El Josué, el nostre germà va marxar d’una forma tan inesperada que ens vam quedar molt tristos i apagats. Amb la Francina vam poder xerrar i entrar en els nostres records de família d’una manera molt íntima, sincera, respectuosa i tendra. Van ser uns moments molt bonics de conexió amb els nostres retalls de vida compartits amb el Josué. Quan la Francina va dirigir l’acte de comiat va parlar d’ell i de com era i com va viure, i això ens va fer sentir molt a prop d’ell, reconeixent-lo en les seves paraules. Inclús va aconseguir que els músics toquessin una cançó que a ell li agradava moltíssim ja des de la seva adolescència i que era important per nosaltres que la compartíssim tots plegats. Sentíem que el teníem a prop gaudint també de la cançó. Gràcies Francina pels poemes, per les teves paraules, pel teu acompanyament.